
Ōta Toyotarō, un estudiant japonès a Berlin, coneix l’Elise Weigert, una jove ballarina, i neix una relació. En un cert punt, Ōta ha de triar entre la seva carrera laboral i la seva relació amb la noia. Tria la seva carrera laboral, fet que provoca una crisi nerviosa en la noia. L’abandona, embarassada i sola, per tornar al Japó. És un amic seu, Aizawa Kenkichi, qui el convenç per marxar.
Ah! És difícil tenir bons amics com l’Aizawa Kenkichi. No obstant això, en el fons del meu cor, encara avui dia hi ha una part de mi que el maleeix.
Mori Ōgai a La ballarina en traducció de Marta Morros
El protagonista pateix un trencament de valors que el deixa fora de lloc. S’adona que s’ha “convertit en un ésser passiu, un autòmat” aliè a la seva pròpia personalitat, i que els aires liberals de la universitat alemanya el porten a voler trencar amb la rigidesa de la seva societat natal. Veiem aquí com el protagonista serveix d’alter ego de l’autor: tots dos s’adapten molt bé a la societat alemanya. Les semblances entre el protagonista i l’autor van més enllà, però.
Pel què fa a l’estil, està escrita en primera persona i té moltes influències de la literatura occidental, novedoses a la literatura japonesa de l’època: introspecció dels personatges, individualitat… L’original està escrit en un estil clàssic, però plagat de manlleus de l’alemany. La trama sembla un invers de Madame Butterfly de Puccini, tot i que es va publicar abans que l’òpera. La temàtica, aquesta relació entre home japonès i dona occidental, la reprendrà Mori el 1910 amb Fushinchū (普請中 “En reconstrucció”), on explica una trobada entre un home japonès i una noia alemanya, ex-amants durant l’estada d’ell a Alemanya. La dona li demana fer-li un petó, però ell li respon “Això és el Japó”, i just llavors entra un cambrer sense trucar. Amb aquests dos fets demostra la falta de coneixement de l’etiqueta (ella, de la japonesa; el cambrer, de l’europea). El restaurant on es troben és d’inspiració occidental, però amb quadres japonesos. El fet d’estar en restauració el situa al mig dels dos mons.
Context històric de l’obra
Mori Ōgai publica aquest relat el 1890 després d’una estada de 4 anys (1884-1888) a Alemanya estudiant higiene pública. És una època de molts canvis al Japó: després d’estar més de 200 anys amb le fronteres tancades, el 1868 les reobra i el govern comença un programa per enviar estudiants a Europa i importar-ne coneixements per tal de modernitzar el país. Mori s’aprofita d’aquest programa i fa estades a diferents ciutats alemanys, entre les quals Berlin.
El xoc cultural que pateixen els japonesos que viatgen a països europeus és gran: educats en una societat molt rígida, que valora la bellesa i la contemplació, amb molt poc espai per l’individualitat, en un país sense democràcia, de cop i volta es troben en mig de societats molt més obertes i liberals, amb menys restriccions en les relacions entre homes i dones i on es valoren la individualitat i les formes d’autoexpressió. Mori s’hi sent força còmode, en aquesta novetat, tot i que segurament la disponibilitat de recursos facilita l’adaptació. En contrast, S̄oseki Natsume, que va fer una estada al Regne Unit amb molts problemes econòmics, no es va aconseguir adaptar gens. Mori i Sōseki exemplifiquen les dues formes d’adaptació típiques que patien els japonesos: Mori s’hi sent acceptat i gaudeix de l’estada, mentre que Sōseki respon amb solitud i alienació.
Mori va ser un modernitzador de la literatura japonesa de l’època: no només va escriure La ballarina, que es considera el primer relat modern japonès, sinó que també va traduir autors europeus a través de l’alemany (Shakespeare, Goethe, Rousseau, Ibsen, Calderón de la Barca) i així va introduir el romanticisme, el naturalisme i el realisme al seu país natal. De fet, es pot argumentar que el seu paper de traductor és més important que el d’autor.
Teniu més informació sobre l’època a l’entrada corresponent.
La història rere La ballarina
Quan Mori torna a Japó el 1888, avisa a la seva família que pot ser que una noia alemanya el segueixi. Es diu Elise Weigert, com la protagonista de La ballarina, i arriba al port de Yokohama el 12 de setembre de 1888. S’allotja durant un mes a l’hostal Siyō-ken de Tsukiji, districte de Tòquio. Un germà i un cunyat de Mori li fan visites i la guien per la ciutat, aprofitant que parlen una mica d’alemany. Finalment, la noia se’n torna a casa el 17 d’octubre del mateix any.

Es tenen referències de la visita d’Elise Weigert gràcies als diaris de la germana de Mori, Koganei Kimiko, que va publicar entre el 1936 i 1937. Gràcies a aquests també se sap que Mori i Weigert van seguir escrivint-se per carta anys després de la visita. També es tenen els registres de passatgers del port de Yokohama, gràcies als quals sabem les dates exactes d’arribada i sortida. Però per part de Mori directament no se’n té cap referència. Ni tan sols al seu Doitsu Nikki (独逸日記 “Diari alemany”), el diari de la seva estada a Alemanya, reescrit el 1889 i publicat el 1937.
Però per què no en va parlar mai públicament, Mori, de la seva relació amb l’Elise Weigert? Per què no apareix al Doitsu Nikki? Potser no ho sabrem mai, però està clar que el fet que l’Elise Weiger fos real i que Mori hi hagués tingut una relació sentimental afegeix fascinació per l’obra.
Fonts
- Ogai, M., & Bowring, R. (1975). Maihime. (The Dancing Girl). Monumenta Nipponica, 30(2), 151. doi:10.2307/2383840. Conté una traducció a l’anglès del relat, un anàlisi i més detalls sobre la visita d’Elise Weigert al Japó
- Red Circle Authors: The first ‘modern Japanese short story’ was written by Ogai Mori and published in 1890
- Article a Ameblo.jp sobre la investigació sobre Elise Weigert
- Keene, Donald (1998). Dawn to the West. Columbia University Press.
- Miyoshi Masao (1996). Accomplices of silence. the modern Japanese novel. Center for Japanese Studies, University of Michigan.