Tot preparant una entrada sobre geisha vaig acabar fent un fil a Twitter llistant uns quants llibres que tracten el tema. Més concretament, quatre autobiografies de geishas. Perquè sí, hi ha força més autobiografies de geishas de les que m’hauria esperat. Us les llisto aquí sota, i així queda tot més centralitzat en un sol lloc. L’aniré actualitzant a mesura que vagi trobant més recursos!
Abans, però, un recordatori: una geisha no és una prostituta. Literalment, geisha (芸者) vol dir “persona d’arts, artista”. Canten, ballen, toquen instruments, donen conversa i amenitzen vetllades, i cobre per tot això. Pot ser que en cert grau s’assumeixi que hi pot haver sexe, però no és l’activitat principal de les geisha.
Dit això, passem a la llista de llibres!
Autobiografies
Hi ha més autobiografies publicades de les que m’hauria imaginat, sincerament. Hi ha una certa barreja: geishas amb un nivell de vida elevat, dones occidentals que entren en aquest món per estudiar-lo, geishas de pel·lícula, geishas de nivell social baix…
Vida de una geisha, d’Iwasaki Mineko
Títol: Vida de una geisha. La verdadera historia
Autors: Iwasaki Mineko i Rande Brown
Traducció: Mª Eugenia Ciocchini
Editorial: Ediciones B
ISBN: 9788466608756
Any de publicació: 2002
Possiblement el llibre més conegut quan parlem de geishas és Memòries d’una geisha, d’Arthur Golden, publicat el 1992 i del qual se’n va fer una pel·lícula el 2005, guanyadora de 3 Oscars. Golden va aconseguir entrevistar-se amb Iwasaki Mineko, una geisha important de Kioto, amb la condició que ella quedés en l’anonimat. Però Golden va mencionar Iwasaki als agraïments del llibre, trencant el contracte i causant-li a Iwasaki molts problemes. Després de denúncies i judicis, Iwasaki va decidir publicar la seva pròpia autobiografia juntament amb Rande Brown. Aquest llibre, doncs, és la història real rera Memòries d’una geisha.
El besavi d’Iwasaki havia sigut aristòcrata a la cort a Kioto. Amb l’arribada de Meiji i la restauració, i el moviment de la capital de Kioto a Tòquio, el besavi va decidir renunciar al títol nobiliari. Això comportava la pèrdua de les propietats, afectant greument a l’economia familiar. Quan Iwasako neix, l’economia familiar està pel terra: tres de les seves germanes grans han sigut entregades com a aprenents de geisha perquè la família no les pot mantenir. Aquest fet, que a nosaltres ens pot semblar molt dur, pels japonesos de l’època no ho és tant: la professió de geisha està ben vista, i és una manera d’assegurar que la nena tindrà una educació, un lloc on dormir i menjar calent. A més, les geishas eren econòmicament independents, una cosa impensable entre les dones de la societat japonesa de l’època. Sí que és cert, però, que el fet de vendre una filla com a geisha sempre surt de la necessitat: era l’única opció que quedava a famílies en situació de pobresa extrema.
El llibre conté unes quantes fotografies d’Iwasaki, tant de petita com ja de geisha. Podeu trobar una entrevista (en anglès) al Boston Phoenix on Iwasaki parla sobre el llibre i sobre les idees errònies que es tenen a Occident sobre què és una geisha.
Geisha, de Liza Dalby
Títol: Geisha
Autora: Liza Dalby
Traducció: Elena Recasens Pons
Editorial: Mondadori
ISBN: 9788439705536
Any de publicació: 1983. La versió en castellà (2000) es basa en una versió de 1998
Liza Dalby és una antropòloga dels EUA que amb 25 any es va plantar a Ponto-chō, un dels barris de plaers de Kioto, per observar les geishas mentre investigava per la seva tesi doctoral. Va acabar unint-se a una okiya (una casa de geishas) i actuant en banquets com una geisha més.
El llibre, fruit d’aquesta tesi doctoral, està ordenat en tres seccions: Relacions, Variacions i Sensibilitats. La primera conté dos capítols sobre la història de les geishas força interessants. La segona compara les geishas (solteres, independents) amb les mullers (casades, limitades pel seu rol) i presenta geishas d’altres regions, com ara les de banys termals de muntanya, en general mal vistes. Finalment, la tercera secció parla de les arts de les geishas com a tal: la música, l’art dels kimonos…
És un llibre interessant, una barreja entre crònica de viatge, autobiografia i estudi antropològic. Conté moltes fotografies, dibuixos, mapes i gràfics, i un glossari al final del llibre,. Cada capítol té notes al final del capítol per acabar d’aprofundir en el tema tractat.
Dalby manté una pàgina web (en anglès) amb més informació sobre les geishas, amb apartats parlant de kimonos, pentinats, o etapes dins la professió. També és interessant l’article (en anglès) de Jan Bardsley “Liza Dalby’s Geisha: Te View Twenty-five Years Later“, una crítica del llibre publicada el 2012 i que conté moltes altres referències a llibres sobre geishas.
Autobiography of a Geisha, de Masuda Sayo
Títol: Autobiography of a Geisha
Autora: Masuda Sayo
Editorial: Vintage
ISBN: 9780099462040
Any de publicació: 1957. La traducció a l’anglès és del 2003
Llibre en anglès, no està traduït al català ni al castellà.
Com deia quan parlava de Geisha, de Liza Dalby, les geishas dels banys termals (onsen) acostumen a estar mal vistes, fins al punt que es fa servir el nom com a eufemisme de “prostituta”. En veiem una a País de neu, de Kawabata Yasunari, per exemple. Aquí, Masuda ens explica la seva vida com a geisha de banys termals a Suwa, a la província de Nagoya, a una okiya anomenada Takenoya. Els seus primers anys de vida van ser de penúries: amb 6 anys la van enviar a treballar d’infermera en un lloc amb poc menjar, males condicions per dormir i càstigs freqüents. Amb 12 anys la seva família la va vendre a l’okiya, on se’n reien perquè tenia la pell massa fosca pels estàndards de bellesa de l’ofici. Amb 21 anys havia fet dos intents de suïcidi.
Masuda va aprendre a llegir i a escriure (només hiragana, sense kanjis) ja de gran, vora l’any 1953 (va néixer el 1925, així que tenia 28 anys llavors), i el 1956-57 va escriure aquesta autobiografia per un concurs de literatura de no-ficció escrita per dones. Els editors van reescriure el text amb kanjis, preservant el text original. Sayo va morir el 2008.
El llibre és interessant per veure l’altra cara de la moneda. És una història trista i molt dura. El llibre està ple de notes de la traductora, molt interessants i amb moltes referències, i té una bibliografia força extensa. És una pena que no estigui traduït al català o al castellà, però si podeu llegir en anglès us el recomano moltíssim.
Vida de una geisha, de Nakamura Kiharu
Títol: Vida de una geisha
Autora: Nakamura Kiharu
Traducció: Mª José Díez i Diego Friera
Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788447320806
Any de publicació: 1983. La traducció al castellà és del 2001
Nascuda el 1913, Nakamura Kiharu va ser la primera geisha que parlava anglès, fet que li va permetre entretenir a clients internacionals com Charles Chaplin o Jean Cocteau. La policia va instar-la a espiar els seus clients, però Nakamura va decidir deixar la feina, casar-se amb un diplomàtic i marxar a viure a l’Índia. Poc després de ser mare es va divorciar i va tornar a Japó, on es va casar amb un fotògraf i junts van marxar a viure als Estats Units, on viuria fins la seva mort el 2004 amb 90 anys.
Nakamura diu que va escriure aquest llibre per intentar que els japonesos es desfacin del prejudici que tenen contra les geishas:
Me resulta extraño que a menudo los japoneses me traten mal, tanto en Japón como en América, sólo por haber sido una geisha. «Si alguien se entera de que mi madre era una geisha, mi futuro se verá perjudicado. Nadie me dejará en paz», me sigue diciendo mi hujo aún hoy. Para lograr un cargo elevado en la administración pública es preciso renegar de la propia madre abiertamente. […] ¿Cuánto tiempo más seguirán arrastrando consigo los japoneses sus estúpidos prejuicios?
Assajos generals
Uns quants assajos que tracten el món de les geishas i els barris de plaer. Curiosament, en castellà costa trobar-ne que en parlin. L’editorial Satori té un parell de llibres sobre Japó, la seva història i la seva filosofia, però cap dels llibres parla de les geishas: ni tan sols apareixen a l’índex temàtic.
Geishas and the Floating World, de Stephen i Ethel Longstreet
Títol: Geishas and the Floating World. Inside Tokyo’s Yoshiwara Pleasure District
Autora: Stephen i Ethel Longstreet
Editorial: Tuttle Publishing
ISBN: 9784805315439
Any de publicació: 1970
Llibre en anglès, no està traduït al català ni al castellà.
Yoshiwara era el barri de plaer principal de Tòquio, però un incendi el 1913 i el gran terratrèmol de 1923 (amb una magnitud de 7,9 en l’escala de Richter) van condemnar el barri pràcticament a l’oblit. La prohibició de la prostitució el 1958 va acabar de fer-lo desaparèixer. Però, sent el barri de plaer principal de la capital, Yoshiwara va deixar empremta en molts artistes, que el van retratar en gravats ukiyo-e.
_From_the_series_Famous_Views.jpg){kind=link}
Com es pot veure en aquest últim gravat, a aquest barris se’ls anomena “barris de plaer”, però és de suposar que l’experiència només és plaent pels visitants: les treballadores que hi vivien no en devien gaudir massa.
El llibre és una mica senzill i pel meu gust li falten referències bibliogràfiques, però és una bona introducció al barri, amb alguna imatge i textos de l’època.
Tokyo before Tokyo, de Timon Screech
Títol: Tokyo before Tokyo. Power and Magic in the Shogun’s City of Edo
Autor: Timon Screech
Editorial: Reaktion Books
ISBN: 9781789142334
Any de publicació: 2020
Llibre en anglès, no està traduït al català ni al castellà.
Tal i com vam veure quan vam parlar dels primers anys de l’era Meiji, Tòquio no sempre s’havia anomenat així: abans de l’era Meiji se la coneixia com a Edo, i era la ciutat on vivia el shōgun, el cap militar, mentre que l’emperador vivia a Kioto. Aquest llibre ens acosta a aquesta Edo a través de gravats de l’època i mapes, i dedica un capítol sencer a Yoshiwara, el principal barri de plaer de la ciutat.
Està més centrat en la ciutat en general que en el món de les geishas i els barris de plaer, però el capítol que hi dedica està molt bé, i val la pena gaudir dels gravats que van apareixen en tot el llibre. Molt ben explicat i detallat. Com que la foto de la portada té molt mala qualitat us deixo el gravat original:
_MET_DP121473.jpg){kind=link}
Women of the Pleasure Quarters, de Lesley Downer
Títol: Women of the Pleasure Quarters. The secret history of the geisha
Autora: Lesley Downer
Editorial: Broadway Books
ISBN: 9780767904896
Any de publicació: 2001
Lesley Downer ens porta un bon assaig sobre la vida de les geishas: des de l’aparició del concepte a la seva decadència de l’actualitat. Ens parla de l’evolució de l’ofici, de variants, de geishas masculins, de la vida als barris de plaer, dels processos que fan les nenes fins a convertir-se en una geisha de ple dret. El llibre s’ha convertit en un dels referents del tema, i no és per menys.
Com a nota negativa, li trobo a faltar més fotos. En té algunes, però hagués agraït que en tingués algunes més. Però vaja, és una pega molt petita a un bon llibre.
Ficció
País de neu, de Kawabata Yasunari
Títol: País de neu
Autor: Kawabata Yasunari
Traducció: Albert Nolla
Editorial: Edicions Viena
ISBN: 9788483305362
Any de publicació: 1948. L’edició en català és del 2009
Possiblement una de les geishas més conegudes de la literatura japonesa. Kawabata ens presenta Shimamura, un habitant de Tòquio que fa una sèrie de viatges a l’anomenat “País de neu”: Yuzawa, a la prefectura de Niigata. Allà hi ha un onsen, els coneguts banys termals, on coneixerà la Komako, una geisha de la zona. En llibres més amunt ja hem dit que les geishes dels banys termals estaven generalment mal vistes, i la Komako n’és un exemple.
Amb una prosa delicadíssima, evocativa, amb molts silencis típics de Kawabata, País de neu és un llibre que s’ha de llegir amb calma per gaudir-lo. En dedicaré una entrada, perquè hi ha molts temes a tractar. Actualment el llibre és molt difícil de trobar de segona mà, però està disponible a les biblioteques.
A veure qui és més alt, de Higuchi Ichiyō
Títol: A veure qui és més alt. Midori, una petita geisha
Autor: Higuchi Ichiyō
Traducció: Ko Tazawa i Joaquim Pijoan
Editorial: Edicions Lapislàtzuli
ISBN: 9788494370731
Any de publicació: 1895-96. L’edició en català és del 2015
Possiblement el millor relat de Higuchi Ichiyō, la primera dona escriptora professional des de la restauració Meiji. La traducció al català fa trampa, perquè Midori, la protagonista, no és una geisha: és una futura oiran, una prostituta d’alt nivell. El pròleg de Ko Tazawa, el traductor, ja ho explica: ho fa expressament per cridar l’atenció, perquè oiran no ens és un concepte conegut aquí. Però l’acció passa a Yoshiwara, el principal barri de plaer de Tòquio, així que crec que mereix estar en aquesta llista.
Dedicaré una entrada específica a aquest llibre, així que no m’allargaré massa, però en aquest relat veiem com la protagonista, Midori, passa de nena a adulta en acceptar el seu destí: convertir-se en oiran. Una de les meves obres preferides de la literatura japonesa.