Mori Ōgai (森鷗外, 1862 – 1922), pseudònim de Mori Rintarō (森 林太郎), va ser un metge militar, traductor, crític literari i escriptor japonès. Se’l considera el primer autor japonès en escriure obres d’estil occidental.

Va néixer en una família de samurais, amb moltes generacions dedicades a la medicina. El 1872 se’n va anar a viure amb tota la família a Tòquio, i es va quedar a casa de Nishi Amane, un filòsof japonès que va introduir la filosofia occidental al país. Allà va rebre classes d’alemany, l’idioma primari en l’educació de medicina a l’època. El 1873 va falsificar la seva edat i va entrar a l’escola de medicina, d’on es va graduar el 1881 amb 19 anys. Va ser el japonès més jove en aconseguir el títol de medicina.
Des del 1600 Japó havia estat un país pràcticament aïllat de la resta del món, amb un control molt fort sobre qui podia entrar a les illes. El 1868 es reobren les fronteres amb l’inici de l’era Meiji, i el govern intenta modernitzar un país que portava molts anys amb un desenvolupament força estancat. En aquest context el 1884 Mori va aconseguir una beca per quatre anys per anar a estudiar medicina a Alemanya, on va entrar en contacte amb la literatura europea. No tornaria a Japó fins el 1888.
Mentre Mori estava a Alemanya, Tsubouchi Shōyō va publicar el 1885 la primera part de l’assaig Shōsetsu Shinzui (“L’essència de la novel·la”), on introdueix conceptes literaris europeus com ara la veu del narrador, el simbolisme, la caracterització dels personatges o el concepte del jo, idees inexistents fins llavors en la literatura japonesa. Aquestes teories les durà a la pràctica un deixeble seu, Futabatei Shimei, que publicaria el que es considera la primera novel·la moderna japonesa: Ukigumo (浮雲, “Els núvols errants”, 1887-89). Teniu més informació sobre aquesta època a l’entrada corresponent.

És en aquests anys d’introducció de literatura occidental al país que Mori torna al Japó i hi introdueix tres corrents gràcies a les seves traduccions: el romanticisme, el naturalisme i el realisme. El 1902 va publicar Sokkyō shijin 卽興詩人, la traducció al japonès de la novel·la autobiogràfica Improvisatoren (“L’improvisador”), de Hans Christian Andersen, després de 9 anys de feina. El 1913 publicaria la traducció del Faust de Goethe, encara llegida avui en dia. També traduiria Shakespeare, Oscar Wilde, Arthur Schnitzler o Herbert Eulenberg, entre d’altres. El 1890, a més, va publicar la seva primera novel·la, Maihime (舞姫, “La ballarina”), parcialment autobiogràfica i que retrata la relació amorosa entre un estudiant japonès i una ballarina a Berlin.
Tot i que el va introduir ell mateix, Mori no estava d’acord amb el moviment naturalista, però considerava que hauria d’estar disponible als crítics japonesos. El moviment acaba agafant certa volada entre els cercles literaris del país, i s’acabaria convertint en una ficció basada en les experiències personals i els desitjos més profunds dels autors. No és una autobiografia, però sí que té un to confessional. El naturalisme japonès tindria un punt àlgid amb Futon (蒲団 “Futon”, 1907), de Tayama Katai (田山 花袋), l’obsessió d’un professor d’universitat per la seva jove alumna. El final, molt controvertit en el seu moment, explica que l’alumna s’ha de quedar a dormir a casa del professor i l’endemà ell olora el futon on ella ha dormit, tacat de suor i greix, i es posa a plorar.
Després de divuit anys sense fer-ho, el 1909 torna a escriure, preocupat pels excessos del naturalisme, un moviment literari centrat en les confessions més impúdiques dels autors i que mica en mica s’anava exagerant. Comença publicant Wita sekusuarisu (ヰタ・セクスアリス Vita sexualis, 1910), una crítica a aquestes ànsies sexuals de les novel·les naturalistes i que va ser censurada durant anys pel govern. El 1911 publica Seinen (青年 “Joventut”), i entre el 1911 i el 1913 publica Gan (雁 “El ganso salvaje”), un retrat del canvi social que hi va haver entre les èpoques Edo i Meiji. Entre aquestes crítiques i les de Sōseki Natsume, l’altre escriptor important de l’època, el moviment naturalista va anar perdent embranzida.

El 1912 acaba l’era Meiji amb la mort de l’emperador. Just el mateix dia, el general Nobi comet un suïcidi ritual (sepukku o harakiri) d’acord amb la pràctica samurai de seguir un superior en l seva mort, una pràctica anomenada junshi. A la seva carta de suïcidi, el general Nobi explica que ho fa per expiar la seva desgràcia en una batalla a Kyūshū, on va perdre l’estandard de l’emperador. Aquest suïcidi va marcar profundament els escriptors de l’època, per a qui va passar a ser símbol de lleialtat i sacrifici.
Mori, gran amic del general Nobi, es va veure especialment afectat pels esdeveniments, i va deixar d’interessar-se per la ficció per centrar-se en les obres històriques i biogràfiques del període Tokugawa. En aquesta època Mori renuncia als valors moderns i torna als valors del Japó tradicional com a reacció davant les tensions de la modernitat del país. És en aquesta època quan publica obres com Abe ichizoku (阿部一族 “La família Abe”, 1913), en què es retrata un seguit de harakiri després de la mort d’un senyor feudal. El 1915 publica la que possiblement seria la seva última gran obra, Sanshō Dayū (山椒大夫, “El intendente Sanshō”), basat en un relat moralista budista.
Mori Ōgai va morir el 8 de juliol de 1922 especificant que volia una làpida on digués textualment “Aquí descansa Mori Rintarō” i rebutjant qualsevol homenatge per part de les dues grans institucions on havia treballat: la Casa Imperial i l’Exèrcit. Un epitafi molt sobri per un home polifacètic — traductor, metge, militar, poeta, novel·lista, crític literari.
Fonts
- Wixted, John & Harbert, & Michigan,. (2012). Mori Ōgai: Translation Transforming the Word / World. https://www.researchgate.net/publication/268422923_Mori_Ogai_Translation_Transforming_the_Word_World
- Hopper, H. M. (1974). Mori Ogai’s Response to Suppression of Intellectual Freedom, 1909-12. Monumenta Nipponica, 29(4), 381. doi:10.2307/2383893
- Johnson, E. W. (1972). The Historical Fiction and Biography of Mori Ōgai. The Journal of the Association of Teachers of Japanese, 8(1), 7. doi:10.2307/489089
- Nagashima, Y. (2012). From “Literary Translation” to “Cultural Translation”: Mori Ōgai and the Plays of Henrik Ibsen. Japan Review, 24, 85–104. http://www.jstor.org/stable/41592689
- Ogai Portal. Portal de la Humboldt-Universität zu Berlin dedicat a l’autor https://www.ogai.hu-berlin.de/start.html
- Rubio, Carlos (2011). Pròleg a El intendente Sanshō. Editorial Contraseña.